Com el model capitalista ha estat alliberat de qualsevol política de redistribució, han augmentat les desigualtats

J GIMENO SACRISTÁN, 2005, diu que: "com el model capitalista ha estat alliberat de qualsevol política de redistribució, han augmentat les desigualtats". La divisió que introdueix el món digital és un aprofundiment de divisions preexistents: econòmiques, educatives, de desenvolupament tecnològic, etc (OCDE, 2000). Davant la societat de la informació, les disparitats augmenten de forma inexorable, ja que els que més poden aprofitar els avantatges d'aquesta societat són els que tenen més capital cultural. Aquells qui tingueren menys no només no podran aprofitar-se de les oportunitats, sinó que patiran les seues conseqüències negatives (destrucció d'ocupació, treball escombraries, consum passiu de televisió de mala qualitat, etc) Per tant: les desigualtats es fan més grans: els qui més tenien, tindran mes i els qui menys tenien tindran menys.
Les clàssiques desigualtats es reprodueixen en la desigualtat amb la qual els individus poden accedir als béns que representen les noves tecnologies: al mateix temps que un desigual accés a les mateixes accentuen les diferències introduïdes per aquella. Les desigualtats clàssiques (d'oportunitats, de mitjans, de poder, de capacitats, etc.) adquireixen nous significats com a conseqüència del valor que prenen la informació i l'ús de les noves tecnologies en diferents àmbits socials i de la activitat de les persones.
Com més àmbits de la vida queden afectats pels canvis que produeix la societat de la informació, tants més són els motius o aspectes pels quals quedaran marginats els que no disposen dels mitjans o de les condicions personals necessàries. Els que siguin "rics" en la societat del coneixement, cada vegada ho seran més i per més motius, els qui siguin "pobres" cada vegada ho seran més i en més aspectes.
"L'accés a 'tota informació' no substitueix la competència prèvia per saber quina informació demanar i quin ús fer-ne. L'accés directe no suprimeix la jerarquia del saber i dels coneixements. Hi ha una mica de fatxenderia en el fet de creure que un pot "instruir" només amb tenir accés a les xarxes "(WOLTON, 2000).
En la societat del coneixement i de la informació, continuen existint les diferències degudes a la cultura, religió, sexe, edat, territori, etc. Persisteixen la ignorància i els ignorants. Les promeses de les noves tecnologies en aquesta societat del coneixement i de la informació requereixen, per realitzar-se, d'una societat més democràtica, més culta i més justa, perquè no només hi haja la possibilitat que tothom puga accedir lliurement al coneixement i puguen participar sense restriccions en ell, sinó que també siguen compensats els que tinguen menys oportunitats de fer-ho. (J. GIMENO SACRISTAN, 2005).